Parlem amb l’intèrpret de Salomé a l'oratori “Sanctus Petrus et Sancta Maria Magdalena” de Johann Adolph Hasse, al Festival de Perelada
Què destacaries del teu rol? Quines dificultats et suposa?
Com a feminista m'interessen molt les deixebles de Jesús perquè hi ha teòlogues que defensen que ostentaven una posició destacada i llurs testimonis i textos han estat silenciats, rebaixant el valor de la dona en el Cristianisme, per exemple la seva capacitat de ser sacerdotesses. Maria Salomé n'és una i en l'obra la trobem just després de presenciar la crucifixió del seu mestre. A diferència de Pere i Maria Magdalena ella no és una pecadora penedida, representa la fidelitat i el suport constant a Jesús. El missatge de la seva ària és directe i transparent, una qüestió filosòfica plena de puresa i empatia. Hasse va escriure-hi la música adequada, gens exuberant, que permet espai per a la reflexió. Davant de la senzillesa el repte és atrapar l'oïdor, oferir-li una interpretació que estimuli la seva atenció, que no rebaixi la tensió emocional de la vetllada però a la vegada que no traeixi la humilitat ni la intenció del personatge. Per assolir-ho treballo sobre el joc de dinàmiques, d'articulacions i de variacions especialment pensades per intensificar, no per lluïment instrumental.
Què poden aportar Vespres d’Arnadí i tu a la recuperació d’aquest Hasse?
Jo diria que Vespres d'Arnadí i la meva veu tenim en comú l'entusiasme, la profunda estima per la vocació musical i la sensació de llibertat dalt de l'escenari. Aquests són elements que estimulen l'interès per rebuscar entre el pentagrama i una franquesa en la interpretació que hi imprimeix personalitat. Diria que no ens aproximem mai a una obra pensant en què podríem fer diferent, sinó assumint que de forma genuïna ja resultarà així. El ventall de colors de l'orquestra és ideal per una cantant amb el meu bagatge teatral, junts podem servir bé l'esperit dramàtic d'aquest oratori que, com molts d'altres, ratlla el límit d'obra escenificada. A tall individual a més em resulta molt interessant continuar explorant els oratoris de Hasse després d'haver-ne cantat "Sancta Elena al calvario" i el "Te deum".
Quina és la rellevància d’aquesta partitura recuperada?
J. A. Hasse va escriure "Sanctus Petrus et Sancta Maria Magdalena" en un moment molt àlgid de la seva carrera on era un dels compositors més reconeguts d'Europa. Ja era Oberkapellmeister a Dresden i era molt prolífic en la composició operística. Va ser la Guerra dels 7 anys que va forçar el seu exili a Venècia on va estrenar aquest oratori, hem d'esperar doncs molta maduresa compositiva, plenitud d'esperit i creativitat. Malgrat la indubtable bellesa de la partitura només n'existeix una gravació comercial i és el primer cop que s'interpreta a l'Estat, espero que el nostre granet de sorra la faci més coneguda i s'amplïi així l'oferta de títols de Música Clàssica en l'època de Setmana Santa.
Quina és la teva experiència amb la nostra forma de treballar?
Les primeres oportunitats de cantar amb Vespres d'Arnadí van arribar de la mà de directors convidats i esperava amb candeletes el moment de treballar amb una ànima tan important pel projecte com és en Dani Espasa. A part del seu reconegut talent musical, té un esperit de lideratge molt sa, dels que cohesionen però respecten la individualitat artística, sempre obert al diàleg. L'ambient de feina de l'orquestra em fa sentir molt còmoda perquè combina exigència però també confiança i familiaritat, cosa que afavoreix deixar-se anar i prendre riscos, un element fonamental de les meves interpretacions. En Dani i la resta de músics estan molt connectats entre ells, molt oberts a energies, matisos i colors, no només gaudeixo cantant sinó també al llarg de l'obra com a espectadora.
