María Espada, soprano Vespres d'Arnadí Farran Sylvan James, concertino Jonathan Pia, trompeta solista 17 instrumentistes
Disc dedicat a la veneciana Anna Maria Strada, soprano favorita de Handel, a la qui va dedicar 24 de les seves òperes. Obertures i àries d'Orlando, Agrippina, Poro, Sosarme, Atalanta, Ezio, Alcina i Arianna in Creta.
Atalanta, Ouverture. Georg Friedrich Händel
Poro, Ouverture. Georg Friedrich Händel
COMPRAR CD: PREU: 12 EUR més despeses d'enviament. Sol·licita'l escrivint a Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.
Pîèces de Simphonie (1702) Suites I & III MEPCD 001
Al setembre de 1701, l'organista de la catedral de Marsella, Charles Desmazures, va dedicar a la futura reina Maria Lluïsa Gabriel·la de Savoia una fabulosa col·lecció de set suites a quatre parts que pertanyen a l'etapa més clàssica de la suite orquestral francesa. El talentós ensemble Vespres d’Arnadí, liderat per Dani Espasa i Pere Saragossa, aporta en aquest fascinant primer CD del segell Musièpoca –el primer d'una col·lecció de les músiques relacionades amb la Guerra de Successió entre Felip V i Carles de Habsburg- una interpretació plena de vivesa i elegància. Revista Diverdi
VESPRES D'ARNADÍ Dani Espasa, clave i direcció Pere Saragossa, oboè Katy Elkin, oboè Xavier Blanch, oboè i taille Iván Alcazo, taille Sara Parés, flautes Carles Vallès, flautes i fagot Carles Cristóbal, fagot Guadalupe del Moral, violí Juliano Buosi, violí Elisabeth Bataller, violí Natan Paruzel, viola Xavier Roig, violoncel Oriol Martí, violone Joan Manuel Chouciño, arpa Pere Olivé, percussió Dani Garay, percussió
Ouverture. Suite I. Charles Desmazures
COMPRAR CD: PREU: 12 EUR més despeses d'enviament. Sol·licita'l escrivint a Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.
Missa en Re major Stabat Mater Quomodo Obscuratum Est Lauda Jerusalem MEPCD00
Lluís Vilamajó, tenor LA XANTRIA, Pere Lluís Biosca VESPRES D'ARNADÍ, Dani Espasa
Josep Mir i Llussà va ser mestre de capella de les catedrals de Segòvia (1731-1741) i Valladolid (1741-1751), i al reial monestir de La Encarnación des de 1751 fins la seva mort en 1764, ocupant el seu lloc Antonio Rodríguez de Hita. Mir es va relacionar amb els músics més influents de la cort: José de Nebra, Jaume Casellas, José Ripa i els italians Francesco Corselli i Nicola Conforto. Va desenvolupar una intensa activitat musical a Madrid, dedicant-se principalment a la composició de música religiosa, materialitzada en un extensíssim catàleg d'obres disseminades al llarg de la geografia espanyola i hispanoamericana. Aquest enregistrament s'ha centrat en quatre peces contrastants tant en estil com en instrumentació: una missa de gran format amb solistes, cor i orquestra, una lamentació per a tenor solista i orquestra, un Stabat Mater a cappella i un salm per a doble cor i orquestra.
