El pròxim 31 de maig els Vespres d'Arnadí ens presentarem al festival andorrà Clàssicand amb un títol cabdal de la producció händeliana, Il trionfo del tempo e del disinganno. Aquesta producció escenificada de la cèlebre partitura ens permetrà retrobar-nos amb tres estimats amics, el contratenor Xavier Sabata (Disinganno), el tenor Juan Sancho (Tempo) i el director d’escena Joan Anton Rechi. El repartiment el completen la soprano Katharina Ruckgaber (Bellezza) i la mezzosoprano Helen Charlston (Piacere).
Encara que, tècnicament, l’obra és un oratori, aquell 1707 de l’estrena absoluta el jove Händel ja posseïa el nervi dramàtic i l’habilitat per transmetre emocions que el farien famós molt poc després en el món de l`òpera. En aquells moments es trobava a Itàlia amarant-se de la tradició operística i cultivant els seus dots per crear melodies irresistibles, com per exemple la meravellosa “Lascia la spina”, que ja havia utilitzat a Almira i que anys més tard reciclaria amb el títol de “Lascia ch’io pianga” per a Rinaldo.
A més d’una música gloriosa, amb “Il trionfo” Händel i el seu llibretista, el cardenal Benedetto Pamphilj, ens ofereixen una reflexió filosòfica sobre temes profundament humans i qüestions morals que ens continuen preocupant avui en dia, com el pas del temps o el dilema de lliurar-se al plaer o abraçar la virtut. Estem davant, doncs, d’una obra plenament vigent que Rechi ens acostarà encara més situant els personatges al·legòrics en el món de la moda per fer-nos pensar sobre la tirania de l’aparença i la futilitat dels valors actuals.
