facebookA20
CA EN ES
fondo auditori movil

Händel, Bach, Vivaldi. With Marta Infante

Categoria
Svatováclavský Hudební Festival
Data
15 / 09 / 2018 15:00
Venue
Bílovec – Kostel sv. Mikuláše
Venda d'entrades
https://online.colosseum.eu/svatovaclavsky-hudebn%C3%AD-festival/standard/Hall/HallDetailWait/238828?mrsid=49

Marta Infante i Vespres d'Arnadí

PROGRAMA
Divinitatis

G. F. HANDEL
Concert per a orgue en Sol menor HWV 291
Adagio-Allegro-Adagio-Gavotte

J. S. BACH 
Cantata BWV 170
1 Aria: Vergnügte Ruh, beliebte Seelenlust
2.Recitatiu: Die Welt, das Sündenhaus
3.Aria: Wie jammern mich doch die verkehrten Herzen
4.Recitatiu: Wer sollte sich demnach wohl hier zu leben wünschen
5.Aria: Mir ekelt mehr zu leben

ALESSANDRO MARCELLO
Concert per a oboè en Re menor S.Z799
Andante e spiccato-Adagio-Presto

ANTONIO VIVALDI 
Nisi Dominus RV 608 
I. Nisi dominus
II. Vanum est vobis
III. Surgite
IV. Cum dederit
V. Sicut saggitae
VI. Beatus vir
VII. Gloria Patri
VIII. Sicut erat in principio
IX. Amen

Marta Infante, mezzosoprano
VESPRES D'ARNADÍ, orquestra barroca
Pere Saragossa, oboè
Alba Roca i Maria Roca, violins
Natan Paruzel, viola
Oleguer Aymamí, violoncel
Mario Lisarde, contrabaix
Dani Espasa, orgue i direcció

NOTES AL PROGRAMA: 
Händel, Bach, Vivaldi
Al llarg de tot el període Barroc, la influència de la música italiana arreu d’Europa fou enorme. Durant prop de segle i mig, els gèneres ‑començant per l’òpera, que assolí una difusió extraordinària‑, els estils i els compositors provinents d’Itàlia marcaren la pauta de la modernitat musical a tot el continent.
El darrer gran nom de la tradició barroca italiana, i el més conegut avui pel gran públic, fou el venecià Antonio Vivaldi. Virtuós excepcional, Vivaldi excel·lí en la creació de concerts per a violí i altres instruments, però fou també celebrat com a operista i autor d’obres sacres. El psalm Nisi dominus és un magnífic exemple del seu art, amb passatges on l’expressivitat característica de les melodies vivaldianes és posada al servei d’una espiritualitat profunda i sincera.
A banda de Vivaldi, l’escena musical de la Venècia del XVIII ens deixà altres figures il·lustres com Caldara, Albinoni o els germans Benedetto i Alessandro Marcello. Aquest darrer, bé que recordat avui com a músic, fou en realitat el que en diríem un diletant, apassionat per les matemàtiques, la filosofia i la pintura. El talent de Marcello fou però innegable, com fan palès les seves peces per a oboè: d’aquestes, el Concert en Re menor és la que ha fet més fortuna, tant per la seva bellesa com per la versió per a clavicèmbal sol que en feu Bach.
En efecte, també l’obra de Bach es nodrí de la música dels seus contemporanis italians, en especial de Vivaldi, a qui el mestre d’Eisenach admirava i de qui adaptà nombrosos concerts per a orgue o clave. La influència italiana és present en la Cantata BWV 170, per a veu solista, en què la càlida presència de l’oboè d’amor i el so dels violins i les violes reïxen a transmetre la profunda sensació de calma i repòs que el títol de l’obra anuncia.
L’empremta de la música italiana fou encara més profunda en la producció de Georg Friedrich Händel. Després de fer-se un nom a Hamburg, el jove Händel passà uns anys a Florència i a Roma; allí aprofundí en el domini de la música vocal, preparant el terreny per a la seva futura i exitosa carrera a les illes britàniques com a autor d’òperes i oratoris. Fou precisament per a les representacions dels seus oratoris al Covent Garden de Londres, molts anys després, que Händel escriuria els seus concerts per a orgue i orquestra, pensats com a interludis per amenitzar els entreactes de les funcions. Entre ells s’inclou el Concert en Sol menor HWV 291, una mostra brillant, vital i lluminosa de la inesgotable imaginació del compositor.
Francesc Esparza

MARTA INFANTE, mezzosoprano
A la seva Lleida natal realitzà estudis de piano, viola i cant, per després cursar estudis superiors de cant en l'Acadèmia d'Arts de la Universitat d'Ostrava.

Ha cantat amb importants orquestres com la Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, Comunidad de Madrid, Nacional de España, Filarmónica de Málaga, Sinfónica de Bilbao, amb directors com Jordi Casas, J. Ramón Encinar, L. Botstein, Kynan Jonhs, Miguel Ángel Gómez Martínez, Maximino Zumalave, Edmon Colomer, Kees Bakels, Robert Howarth, Carlos Kalmar, Victor Pablo Pérez.

En l'àmbit de la música antiga ha cantat en festivals com la Bienale de Venècia, The Bijloke, Festival Baroque de Sablé, Janackuv Maj, Oslo International Church Music Festival, Festival International de Musiques Sacrées de Fribourg, Primavera de Praga, Festival de Torroella de Montgrí, Festival de Música Antiga de Barcelona, Palau de la Música Catalana, Palau de València, Via Stellae, Musika-Música de Bilbao, FEMAS i d'altres d'Àsia i Amèrica.

Ha col·laborat amb els grups historicistes més rellevants del nostre país, així com amb Collegium 1704, Anthonello, Dresden Barockorchestra, The Barrocade Israel Ensemble, Ars Longa i amb els directors Vaclav Luks, Enrico Onoffri, Giovanni Antonini, F.M. Sardelli, Paul Goodwin, Ottavio Dantone, Richard Egarr i Rinaldo Alesandrini.

Ha gravat per a Mezzo, Cesky Rozhlas, RTVE, Catalunya Música i els segells Alpha, Glossa, Enchiriadis, Anima e corpo, Verso, EMEC i CDM.

 

DANI ESPASA, orgue i direcció
Nascut a la Canonja, va estudiar piano als Conservatoris de Tarragona i Barcelona, i arquitectura a l'UPC de Barcelona. Ha treballat com a compositor, pianista i director musical de teatre, dansa i televisió (TV3 i TVE). A més de ser productor i compositor de diversos discs de Lídia Pujol, també és director musical, pianista i acordionista de la cantant Maria del Mar Bonet. Ha dirigit l'ensemble de música contemporània Bcn216, i ha estrenat i enregistrat peces per a piano del compositor Joan Albert Amargós i Enric Granados. Des del 2003 és pianista i clavecinista col·laborador de l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC), amb qui ha enregistrat com a solista pels segells Naxos, Harmonia Mundi i BIS Records.
Després de completar els estudis de clave i baix continu amb Béatrice Martin a l'Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC), cursos amb Pierre Hantaï i Olivier Beaumont, i estudis de música de cambra amb J. Savall, P. Memelsdorff, J.-P. Canihac i M. Kraemer, inicia una intensa activitat en grups de música barroca, renaixentista i medieval. En aquesta etapa treballa amb Hespèrion XXI, Le Concert des Nations, Mala Punica, La Hispanoflamenca, Les Sacqueboutiers de Toulouse i La Caravaggia. Ha actuat en prestigiosos festivals de música i sales de concerts d'Europa, Amèrica i Àsia. Des del 2005 és director de l'orquestra barroca Vespres d'Arnadí.
Actualment és professor d'Improvisació i de Música de cambra a l'Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC).

PERE SARAGOSSA, oboè
Naix a La Vila Joiosa, on inicia els estudis musicals a l'Ateneu Musical, continuant als Conservatoris d'Alacant, València i Barcelona on obté el títol superior d'oboè. Després de tocar nou anys amb l'Orquestra Simfònica del Vallès, inicia estudis d'oboè barroc, i en 2005 obté a l'Escola Superior de Música de Catalunya el títol d'Interpretació de la Música Antiga en l'especialitat d'oboès històrics de la mà d'Alfredo Bernardini.
Junt al clavecinista Dani Espasa, l'any 2005 crea Vespres d'Arnadí, grup barroc amb el qual ha obtingut grans èxits en bona part d'Europa. L'any 2006 crea Musièpoca, agència de concerts especialitzada en música antiga que, des de 2009, és també segell discogràfic. L’any 2014 crea el grup renaixentista Lucentum XVI, amb seu a La Vila Joiosa, que dirigeix i interpreta música dels segles XV i XVI.
Ha estat convidat per prestigioses orquestres barroques europees amb les que ha tocat en importants Festivals i Auditoris de tot el continent. Pere ha gravat discs amb diferents orquestres, destacant l'òpera Tito Manlio d'Antonio Vivaldi dirigida per Ottavio Dantone i el segell Naïve: i els tres discs amb Vespres d'Arnadí dedicats a Charles Desmazures, Josep Mir i Llussà i Anna Maria Strada, favorita de Händel.
Des de febrer del 2016 és professor catedràtic d’oboès històrics del Conservatori Superior de Castelló.

 
 
fondo auditori2 pie